Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació amb Tresimes psicologia. Aquest vegada parlarem d’emocions negatives i us proposarem tres llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
Tenir emocions negatives o veure-les en altres persones no és una experiència que s’hagi d’evitar als petits de la casa. Experimentar i compartir diferents tipus d’emocions connecta a la persona amb el seu estat interior i ajuda a que s’adapti al seu entorn.
Ara bé, hi ha una sèrie d’aspectes bàsics que ens ajudaran a que el patiment no sigui gratuït, sinó que serveixi per créixer:
- La perfecció. És important evitar transmetre la idea que tot és perfecte, que la felicitat dura sempre. És un error intentar ocultar al nins els problemes existents en el seu entorn familiar. Això no implica que calgui explicar-li-ho tot, però sí fer-li partícip del que ocorre.
- La sobreprotecció. La vida té moments de felicitat, però cal assumir que aquest estat no té patent de perpetuïtat. Quan s’oculten els problemes quotidians, el nin acaba vivint en una bombolla irreal i no se li prepara per superar la frustració que aquest fill patirà quan sigui conscient que no tot és perfecte.
- La resolució. Si els pares comparteixen les emocions negatives, aquests nens comprendran que un problema no és una amenaça. I que els problemes poden superar-se.
- La gestió. Pares i germans majors han de ser el model de gestió d’emocions pels més petits de la casa. Però això no s’aconsegueix si no hi ha un permís exprés perquè tots els membres de la família puguin expressar en públic alegria, tristesa, por o ràbia.
- L’acompanyament. Cal acompanyar en tot moment als fills als moments difícils, que els fills sentin que els pares estan aquí disposats a ajudar-los a superar el problema i a protegir-los.
- L’escola. L’escola és un escenari ideal per treballar la identificació de les emocions bàsiques dels nins. És, juntament amb l’ambient familiar, el lloc ideal per a l’aprenentatge de la gestió, tant dels moments feliços com dels tristos.
(Font: La Vanguardia )
LLIBRES RECOMANTS PER TREBALLAR LES EMOCIONS NEGATIVES:
Els protagonistes que avui us presentaré són en Bernat, na Pupa i na Júlia, tres nins que d’una manera o una altra viuen sota el pers de la por o de l’angoixa i lluiten de diferent manera per ensortir-se’n.
Menjacabòries
Text i il·lustracions: Anthony Browne
Traductor: Jaume Centelles.
Editorial: Kalandraka
En Bernat és un nin que té el cap ple de preocupacions. De vegades en té tantes que no pot ni dormir. La seva àvia, però, l’ajudarà a superar l’angoixa i la por. Com ho farà? Doncs gràcies a uns petits ninotets fets amb fusta i roba que tradicionalment fabriquen els nins de Guatemala. Els posen davall del coixí i aquests s’encarreguen d’absorvir les pors i fer-les desaparèixer.
Aquest és un conte on hi predomina el misteri i les imatges fosques es contraposen a les de color per endinsar-nos en les diferents emocions.
El abrigo de Pupa
Text i il·lustracions: Elena Ferrandiz
Editorial: Thule
En aquest cas la nostra protagonista és Pupa. Una nina que amaga les seves pors davall d’un abric molt gran. La petita té por de tot: de què no l’estimin, d’estar sola, de volar… Fins que uns dia decideix despendre’s d’aquest abric que no la deixa avançar i… La resta l’haureu de descobrir vosaltres.
En aquest cas la nostra protagonista és Pupa. Una nina que amaga les seves pors davall d’un abric molt gran. La petita té por de tot: de què no l’estimin, d’estar sola, de volar… Fins que uns dia decideix despendre’s d’aquest abric que no la deixa avançar i… La resta l’haureu de descobrir vosaltres.
Aquest és un conte molt senzill replet d’un gran simbolisme. Les il·lustracions són simplement meravelloses i els colors del llibre ens transporten a un món oníric.
El buit
Text i il·lustracions: Anna Llenas
Editorial: Barbara Fiore
Anna Llenas es va atrevir amb aquest conte a parlar d’un tema tant difícil d’afrontar amb els més petits com és la pèrdua. En el llibre no s’especifica exactament a què fa referència així que ens serveix per treballar multitud d’episodis traumàtics per als nins i nines: la pèrdua de la jugueta preferida, canvis de casa, perdre un amic, la mort d’una persona estimada…
Personalment pens que allò més important que transmet aquest conte és que els episodis tristos que patim al llarg de la nostra vida també ens ajuden a trobar forces dins nostre i seguir endavant. No trobau que és ben important?
