Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació amb Tresimes psicologia. Aquest vegada parlarem d’enrabiades i us proposarem tres llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
Què són les enrabiades?
- Part del desenvolupament, apareixen entre els 1,5 i 4 anys.
- El més habitual és plorar, cridar, potadetes, tirar-se al terra, rompre objectes i s‘observa un oposicionisme extrem a qualsevol indicació que els hi donam. Duren entre 5 i 10 minuts.
- Són una forma descontrolada d’expressar un desig o necessitat no s’ha satisfet.
- El comportament que s’observa durant una enrabiada està relacionat amb la falta de maduresa del llenguatge com a mitjà d’expressió.
- L’objectiu d’una enrabiada no és molestar als pares/mares, sinó aconseguir satisfer els seus desitjos/necessitats.
- Les causes més comuns són: frustració, cansament, sobreexcitació, procés evolutiu d’individualització i autoafirmació…
Estratègies de prevenció.
Quan està tranquil…
- Assegurar que les necessitats bàsiques estiguin cobertes: gana, son, fred/calor, atenció, relació afectiva…
- Reconèixer i lloar efusivament al llarg del dia els comportaments adequats.
- Oferir opcions a l’hora de donar indicacions. Aquesta estratègia afavoreix el control percebut per part del nin/a a l’hora de triar. Ex. De postres pots triar entre: flam, iogurt o plàtan.
- Retirar de la vista, en la mesura del possible, el que sabem que pot provocar una enrabiada. Ex. Un objecte que no pot tocar, un aliment que no pot menjar…
- Evitar un to impositiu a l’hora de donar indicacions. S’ha de parlar d’una manera agradable i alegre.
- Quan ja hi ha indicis…
- Observació dels indicis d’aparició d’una enrabiada. Ex. Evitar contacte ocular, no escoltar, bufar, tensió muscular…
- Utilitzar estratègies per despistar. Ex. Hem de fer un trajecte amb bus i el nin no vol. Acabam pujant al bus i observam que està nerviós. En aquest moment se li proposa que anem contant tots els cotxes vermells que vegem pel carrer.
- Canviar d’entorn. Ex. Estam a una festa familiar i la nina ens demana menjar un aliment que ha vist sobre la taula però que ella no pot menjar. Davant la negativa comença a posar-se nerviosa. En aquest moment ens anam amb la nina a un altra habitació per parlar amb ella i tractar de reconduir la situació.
Com manejam les enrabiades?
Les següents indicacions s’han d’aplicar durant els 5-10’ que dura una enrabiada. Perquè l’estratègia funcioni tots els cuidadors han d’actuar de la mateixa manera en totes les enrabiades.
- Hi ha que mantenir-se ferm amb la indicació que s’ha donat. Així evitarem la relació enrabiada → aconsegueix el que vull.
- Hem de mantenir el control de la situació i de les nostres emocions per no generar inseguretat i perquè som un model de conducta.
- En la mesura del possible, canviarem d’entorn. Ens anirem a un altra habitació o a un lloc més apartat.
- És essencial restar importància a les enrabiades quan aquestes s’estan produint, mostrar certa indiferència i no concedir al nin/a una especial atenció quan manifesta aquestes conductes.
- Tot canvia si ha risc de lesionar-se, lesionar als altres o rompre objectes. En aquest cas amb una actitud ferma es realitzarà una contenció i un canvi d’entorn fins que es pugui assegurar la seguretat del nin/a.
- En cas d’haver de parlar amb el nin/a serà si no crida, ni plora i utilitzarem frases curtes assegurant-nos que ens mira i ens atén.
- Quan ja no hi hagi risc de fer-se mal se li ha donar el temps i l’espai necessari perquè es tranquil·litzi.
- Quan comencem a aplicar aquestes indicacions s’observarà un lleuger augmenten de les enrabiades que després gradualment aniran disminuint.
Que hem de fer després?
Un cop ha acabat l’enrabiada sense que el nin/a hagi aconseguit el que volia amb aquest comportament. La forma d’actuar es la següent:
- Els cuidadors contendran les seves emocions davant el nin/a.
- Es pot reforçar el control emocional que està tenint un cop està tranquil.
- Es tracta de normalitzar la situació continuant amb les rutines habituals i aplicant les recomanacions de prevenció.
Quan hem de demanar ajuda?
- Quan les enrabiades apareixen més enllà dels 4 anys.
- Si el comportament és molt agressiu, arribant a causar lesions als cuidadors o a si mateix/a o sistemàticament romp objectes.
- Si durant l’enrabiada contén la respiració fins a l’acubament.
- Si s’observa un retrocés evolutiu (control d’esfínters, autonomia, etc…), mal de cap o mal de panxa relacionats amb les enrabiades, es nega a menjar/dormir o malsons freqüents.
- Quan els cuidadors sentin impotència per falta d’estratègies d’afrontament a les enrabiades.
LLIBRES RECOMANTS PER TREBALLAR LES ENRABIADES
QUINA REBEQUERIA
Autora: Mireille Allance
Editorial: Corimbo
Tots els nines i nines fan qualque vegada una rebequeria. En aquest conte, a través del seu protagonista, en Robert, veurem com la ràbia es materialitza en forma de monstre que puja per la gola de l’infant. Aquest és un conte perfecte per treballar la ira tant a casa com a l’escola per a infants de 3 a 6 anys.
POT DE LES ENRABIADES
Autora: M.Àngels Juanmiquel
Il•lustradora:Màriam Ben-Arab
Editorial: Barcanova
Aquest llibre és per a nins i nines a partir de 7 anys. En aquest cas la protagonista és na Paula que quan s’enfada, i això li passa sovint, diu paraules molt gruixudes. Els seus pares un dia van al mercat i li compren un regal molt especial, un pot. La nina decidirà fer-lo servir per amollar-hi totes aquelles paraules malsonants per les quals la castiguen dia sí dia també. L’autora, a més d’oferir-nos una dinàmica per treballar la ràbia, ens proposa un joc lingüístic, ja que na Paula anirà perdent una consonat cada vegada que expulsi les paraules gruixudes dins el pot i per recuperar-les haurà de treballar amb les consonats oclusives i amb paraules compostes.
LA NENA QUE SEMPRE DEIA NO
Autora: Swann Meralli i Carole Cróuzet
Editorial: Picarona
Aquest és un conte amb un text molt senzill, però amb unes il·lustracions molt expressives i divertides. Com el títol indica la història parla d’una nina que li demanis allò que li demanis sempre respon amb un enorme NO!. Però un dia aprendrà que si sempre diu no s’arrisca a no sentir mai un SÍ!
